Qui som

Som una parella de ”urbanites”, la Mercè i el Joan, que procedents d’activitats professionals molt diferents, a la maduresa de la vida vàrem començar a caminar darrere d’un somni.

Amb una gran afecció pels cavalls des de molts anys enrera, no va ser fins fa uns 13 anys que les obligacions familiars i professionals ens varen permetre participar en la nostra primera gran aventura a cavall: fer el Camí dels Bons Homes, des d’Espinalbet (Berga) fins a Montsegur (França). En aquella època, conduïts pel guia de l’Hípica de Prullans “4 Potes”, i un grup de genets dels “Amics dels Cavalls de Cassà de la Selva”, vàrem ser uns dels pioners en realitzar tota la travessa a cavall. Aquella ruta va marcar un abans i un després en les nostres vides i en les nostres relacions pel que fa a amics, natura i cavalls.

Al llarg dels següents anys, van seguir moltes d’altres excursions pel Pirineu i volem tenir un especial record pels dos cavalls de lloguer que en Mateu sempre ens oferia (nosaltres no en teníem): la Buri i la Babà, cavalls forts, segurs, diligents, acostumats a l’alta muntanya i que en situacions complicades mai fallaven.

En un moment determinat ens vàrem plantejar el tenir els nostres propis cavalls. Però no volíem tenir tancats en quadres uns animals que són el símbol de la llibertat i de la noblesa, de la connexió i del “feeling” entre l’home i la natura. Els volíem en llibertat, pasturant en camp obert i, per això, havien de ser d’una raça adaptada a l’alta muntanya, al fred i a les inclemències d’un clima dur com el de Saldes-Pedraforca.

Després de dos anys de cercar informació, de llegir tot el que queia a les nostres mans, de viatges, de ponderar opcions, pros i contres, ens vàrem decidir per la raça pirenaica de cavalls Merens, actualment presents només a la Catalunya Nord. Ara fa 8 anys varen entrar a formar part de la nostra família el Haras i el Jour, amb els que hem fet les darreres rutes muntanyenques i “randonees”. De les qualitats i característiques d’aquesta raça i de la seva contribució mediambiental en parlem en “els nostres animals”.

Però és clar, l’opció de tenir els cavalls en llibertat era la més complicada, ja que els cavalls mengen els 365 dies de l’any, i la pastura en els nostres indrets solament creix des de l’abril al setembre. Imagineu-vos què va representar això per dos “urbanites” com nosaltres.

Des del primer moment, varis veïns de Saldes ens van donar el seu suport. Molts d’ells, antics ramaders, tenien terres que ara ja no eren pasturades i cada dia quedaven més abandonades. Aquests saldencs, apiadats de les nostres cuites, ens van oferir les seves terres perquè les pasturessin els nostres cavalls a canvi de què els animals netegessin el sotabosc i de què nosaltres féssim els tancats. Imagineu-vos a dos “urbanites” fent tancats, fent anar una motoserra i una desbrossadora, clavant “reas” i posant fils i aïlladors . Doncs avui ja som uns experts.

L’any 2010 va ser “Año Santo Compostelano”. Dos anys abans, vàrem començar a donar voltes a l’idea d’iniciar la nostra aventura personal: fer el Camí de Sant Jaume amb els nostres cavalls, començant-lo des del lloc més emblemàtic del nostre país, MONTSERRAT. Aquest va ser el germen per iniciar-nos en el repte com a genets en solitari. De la preparació, etapes, fotos, i dels problemes i solucions que aquesta empresa ha representat per a nosaltres, en parlem a “Camí de Sant Jaume”.

Finalment, fa aproximadament un any, a arrel d’un article en els diaris sobre les propietats de la llet d’euga, i esperonat el nostre interès tant per la qüestió professional (la Mercè és farmacèutica, especialista en anàlisis clíniques), com per la passió per tot allò relacionat amb els cavalls, vàrem entrar en contacte amb l’associació sense ànim de lucre “eQuaid Reserch”, creada per en Joaquim “Juti” Gusi, a resultes d’una dura experiència personal.

Aquesta associació té com a finalitat el promoure la producció, l’estudi bioquímic, microbiològic i clínic de la llet d’euga i documentar científicament les seves notables propietats. Nosaltres ens hem adherit a la dita associació i al seu projecte, i juntament amb altres professionals i en la mida de les nostres possibilitats aportar-hi coneixements i experiències.

Per acabar, només esmentar que volem que el “Nostre Projecte” que vàrem encetar fa anys amb un clar tarannà esportiu, ara s’ha transformat en una significativa tasca mediambiental de recuperació i manteniment de pastures i d’espais oberts i neteja de boscos; i que ara també agafarà un aspecte més científic-experimental, amb la vessant d’ajudar i d’intentar que la nostra labor i el nostre dia a dia tingui un valor afegit i una utilitat real per la nostra gent i el nostre país.

M.M.O. i J.C.
Merens del Pedraforca