Contribució mediambiental

Quan vàrem iniciar la recerca per seleccionar la raça de cavalls més adient al nostre àmbit i climatologia, i després de veure que la raça Merens era la que s’adaptava millor, també vàrem veure que per la seva rusticitat, a França, a nivell departamental, ja els utilitzaven i, fins i tot, els subvencionaven, per netejar el bosc i el sotabosc. Això, 10 anys enrera, quan aquí no es parlava de projectes d’aquestes característiques, era una pràctica innovadora i positiva pel medi. Com diu en Joan, a vegades no cal ser un gran inventor, sinó un bon copiador.

Us preguntareu què tenen de diferent a d’altres races en aquest aspecte. Doncs és que al viure lliures i dependre tant a l’estiu com a l’hivern solament de la pastura que troben a la muntanya, després de molts anys s’han adaptat al medi de tal manera que són capaços de menjar-s’ho quasi tot, el seu metabolisme és molt lent i el que mengen ho aprofiten molt bé.

Això els converteix en una espècie de tallagespes ecològics que eliminen i reciclen l’herbassar dels prats i del sotabosc, convertint-lo en adob natural i els mantenen com si hagués passat un equip de neteja i, al mateix temps, eliminen el risc d’incendis. És clar que primer trien l’herba més bona, però a mida que s’acaba, escuren i es mengen la resta.

També es cert que al principi vàrem cometre un error de càlcul en quant a la superfície de camp de pastura que necessitàvem per cavall (recordeu que ja hem dit que érem uns “urbanites”, els nostres coneixements inicials eren extrets dels llibres), i no vàrem tenir en compte que no rendeix el mateix un prat que un bosc, en termes de quantitat de producció d’herba: el bosc rendeix molt menys. Però de tot se n’aprèn.

La idea és senzilla i beneficiosa per tothom. És un intercanvi de favors: en Jour i en Haras, a canvi de menjar una pastura totalment natural, netegen ecològicament les finques que els propietaris ens ofereixen. L’única condició és que ha d’haver-hi un punt d’aigua, ja sigui una font, un rierol o un torrent.

Aquests anys, i amb aquest ànim de mútua col·laboració, ens han permès contribuir amb el nostre petit gra de sorra a evitar el deteriorament dels boscos i recuperar pastures del nostre entorn més pròxim, disminuir el risc d’incendis de les petites finques que manem i, el que és més important, fer amics entre les persones que, d’una manera o altra, ens ajuden i compartim aquest projecte.

Amb la introducció de les dues noves eugues merens, la Jaine i la Jade amb les seves poltres, podrem millorar i ampliar la neteja de les finques, apart d’encetar la nova vessant d’investigació i estudis clínics que, sobre les propietats de la llet d’euga, portarem a terme en col·laboració amb diferents hospitals i universitats. Dels resultats n’informarem en aquesta plana.

És important ressaltar que tot i els temps difícils pels que tots estem passant, totes les persones i entitats que ens ajuden i col·laboren, i nosaltres mateixos, ho fem de manera altruista i sense ànim de lucre.

Per acabar, també s’ha de dir que no tot han sigut flors i violes. De tots és sabut que en tota comunitat sempre hi ha qui per manera de ser, per enveja, o per mentalitat “caciquil”, posa pals a les rodes a tot allò que li sembla que mina la seva influència.