Els nostres animals

Més aviat hauríem de designar aquesta pestanya com “els nostres companys”.

Potser pequem una mica d’ingenus (segurament tothom qui té animals li passa igual), però la realitat és que amb els animals que entren a casa acabem sintonitzant d’una manera especial, cadascú amb els seu diferent tarannà.

Serveixin aquestes ratlles per “trencar una llança” a favor de tots els gossos i gats que durant anys hem adoptat de la Protectora. La seva fidelitat, adaptabilitat i ganes d’agradar han fet que mai ens hàgim penedit. És més, ens han donat amor, companyia i sacrifici sense demanar res a canvi, sempre es donen per recompensats amb una carícia o amb una paraula d’estímul. Mai guarden rancúnia. Per nosaltres, fins i tot, han sigut un gran instrument d’educació dels nostres fills: de tolerància i acceptació, de no abusar de qui no es pot defensar, d’educar sense violència i de crear hàbits i acceptar deures envers els que depenen de tu.

Quan escrivim aquestes ratlles són la Mel i la Fura, també adoptades, les gosses amb les quals compartim actualment el nostre dia a dia.

La Mel i la Fura

La Mel, pastor alemany de pel llarg, de raça, (de casa bona, possiblement una separació familiar va fer que acabés a la Protectora) va entrar a casa amb 6 anys, i ara ja en té 13. Per l’edat, ara li costa pujar i baixar escales i fer llargues passejades, però li agrada molt estar amb els cavalls, i el seu joc preferit és que li tiris un tronquet i portar-te’l; és feliç. És l’única gossa que hem tingut que ens “parla”, doncs borda de tal manera (fa diferents entonacions) que intuïm el que ens vol dir. Fins i tot, si alguna vegada l’hem deixada a casa per evitar-li una excursió massa llarga, quan tornem ens “renya” i es queixa per haver-la deixat.

La Mel

La Fura, creuada de pastor alemany, té uns 9-10 anys. Va entrar a la Protectora recollida del carrer, però en canvi és molt bona vigilant, molt ràpida, espavilada i activa (sempre vol ser la primera en tot), i una mica “ànima lliure”, i al mateix temps molt afectuosa i fidel, i sempre està a punt per obeir una ordre amb ganes de complaure’t.

La Fura

Si fins ara hem parlat de les gossetes, ara ja parlarem dels “nanos” grans.

En Haras i en Jour són cavalls mascles, capats, de raça Merens. Formen part de la nostra colla des de l’any 2003. Van entrar a casa amb 8 i 6 anys respectivament, actualment estan en la millor edat d’un cavall.

El Haras és el líder, noble, independent, tranquil i una mica tossut, però que amb fermesa i bones paraules acaba fent tot el que se li demana. Entrenat per muntanya és com un 4×4: s’enfila per tot, pot amb tot, arriba a tot. És el cavall que munta el Joan. Ell sempre diu que quan munta el Haras se sent cuidat.

El Jour, de mida una mica més petita, és diligent, esforçat, obedient, de pas ràpid, més sensible, sempre és el primer d’arribar quan se’l crida. En una “randonee”, un guia el va definir com ”un petit gran cavall”. És el cavall que munta la Mercè.

Amb ells hem compartit excursions inoblidables i amb ells hem fet història. Amb ells hem patit la duresa de la muntanya pirinenca, la solitud de les planures castellanes i la incertesa de la climatologia. Hem suat amb ells i amb ells hem viscut dies en que nosaltres oloràvem com cavalls i ells actuaven com persones.

Aquí van les seves fotos i el més profund reconeixement per els nostres amics i companys de rutes.

Haras i Jour
Haras i Jour
Haras i Jour

Les darreres en entrar a casa han estat la Jaine i la Jade, dues eugues Merens que van arribar a mitjans de maig d’aquest any (2012), amb les seves dues poltretes nascudes a principis d’aquell mes, la Grisona i la Negreta, (els noms de la carta són altres). Totes quatre són la base del projecte d’investigació que volem posar en marxa en els propers mesos.

Des del primer moment en què van arribar, tant la Jaina com la Jade, no es van fer gens estranyes, de seguida van venir cap a nosaltres quan ens veien. Són dòcils i manses i molt bones mares. Els hi agraden els amanyacs i l’adaptació amb els mascles ha estat molt bona. I les seves dues “petites” ja des del primer moment van deixar-se tocar i acariciar amb tota naturalitat. Són àgils, juganeres, afectuoses i no es fan estranyes amb ningú.

En pocs dies vàrem fer la socialització de tot el grup i van respondre molt bé. És tot un plaer veure el ramat en llibertat i com en tants pocs dies ja han fet “colla”. Tot sigui dit que en Haras i en Jour quan arribem nosaltres tenen una mica de gelosia i són els primers que reclamen la nostra atenció. S’ho han guanyat a pols durant tots aquests anys i els hi respectem.

Els nanos grans
Els nanos grans
Els nanos grans
Els nanos grans

Doncs de moment aquí s’acaba la descripció dels “nostres animals”, però en els indrets on estem, si estàs atent a la natura, n’hi ha molts d’altres que conformen la fauna del bosc: cabirols, guineus, conills, senglars, sargantanes, salamandres, granotes, i ocells de totes mena, des de merles, corbs, astorets, picasoques, mallerengues, i embadalir-se amb els cants dels pinsans, caderneres, verdums o rossinyols els capvespres d’estiu es tot un regal per la vista, l’oïda i l’esperit.