Tardor al Pedraforca
La tardor ha deixat pas a l’hivern i la nostra colla de Merens han netejat i repelat eres i feixes.
Pasturant
Les petites poltres s’ha adaptat molt bé al nostre entorn, estan musculades, sanes, fortes i ja amb el pel de vellut, típic de la raça Merens en entrar l’hivern.
Negreta, filla de la euga Jaine
La seva socialització no ha estat difícil, accepten molt bé la cabeçada, tot i que caminar a la corda no els hi agrada tant, però amb determinació i tècnica natural, hem aconseguit transhumar a les pastures d’hivern sense gaire problemes ni entrebancs.
Grisona, filla de la euga Jade
S’ha de dir que a fer aquest camí ens han ajudat gent jove: la Júlia, l’Elna i la Núria.
Les noves pastures d’hivern es caracteritzen per la seva varietat: des d’una roureda, a solana i amb molta pendent, que permet obviar les acumulacions de grans gruixos de neu, i on s’hi troben gran quantitat de glans que són un gran complement energètic natural de la seva alimentació; la boscana de pins, al seguit, els permet trobar raser i herba seca; petits prats vora del riu i pedregars empinats fan que mengin des d’herba encara verda fins a farigola i espígol; tot això els hi permet mantenir l’aportació de vitamines necessària
Les dues euges (Jade i Jaine) encara segueixen alletant a les poltres, tot i que estan altre cop plenes (embarassades). En cria convencional, els poltres ja es separen; nosaltres, assessorats per una criadora de la raça Merens i donada la seva gran adaptació a la naturalesa lliure, no intervindrem. Deixarem que la pròpia natura segueixi el seu curs: que el naixement dels nous poltres sigui el que desplaci a les poltres més grans.
Amb el primer dia de l’any, ha arribat la nevada a Saldes; com diu la dita “Any de neu, any de Deu”.
És bo i és bonic, però pels que traginem amb bestiar, qualsevol feina es torna complicada.
De moment, res més. Des de Saldes, solament ens queda desitjar-vos ànims per encarar el 2013 amb coratge, esperança i il·lusió.
